Si fós per ella, li gastaria la pell a petons, i en moments donats també a mossegades. Si per ella fós, estaria sempre enganxada a la seva olor, addicte a ella, sense discriminar-hi cap zona. Amb molt de compte de no gastar-la, amb molta cura de cuidar-la, d'apreciar-la com si fós la primera vegada que s'enfronta a ella. Tenua i cauta. Dura i tova alhora. Si per ella fós plasmaria el seu somriure com si d'una foto antiga es tractés. Per veure'l només despertar. I els seus llavis, que tant inflats es desperten cada matí, i que tant irresistibles són de vegades. Si d'ella depengués, els seus ulls serien el mirall on ella s'hi mira cada matí només despertar, on amb cara adormida afronta el dia que està per començar. S'arroparia en els seus braços, forts però delicats. I cada nit aclucaria els ulls sobre el seu pit, en el que tranquil·lament s'escolta el caminar del seu cor. Si per ella fós cada dia voldria perder's en les arrugues de sota els seus ulls al riure, les que ell assegura que són de bellesa. Voldria acariciar les seves galtes rosades, i dir-li a cau d'orella que si per ella fós l'estimaria per sempre.
Si tot fós com ella és ara, que fàcil seria el ser.
[nna.
