Aquells dies en que
res m’inundava el pensament i tot m’omplia els dies, amb res però de tot. Quan
no hi havia temps a perdre, doncs desconeixia que el tenia. Quan passaven les
hores sense més, sense res i amb tot. Quan no anhelava res, quan tot m’atrapava.
Quan sols vivia. Quan la descripció quedava enrere, la felicitat és indesxifrable.
Nostàlgia del que no
es repetirà, aspectant el que vindrà. Em crema, em mata, em fa tocar la
felicitat amb els dits. Ploro, ric, sóc feliç.
(my green angel)
