Tot allò.

Aquells dies en que res m’inundava el pensament i tot m’omplia els dies, amb res però de tot. Quan no hi havia temps a perdre, doncs desconeixia que el tenia. Quan passaven les hores sense més, sense res i amb tot. Quan no anhelava res, quan tot m’atrapava. Quan sols vivia. Quan la descripció quedava enrere, la felicitat és indesxifrable.

Nostàlgia del que no es repetirà, aspectant el que vindrà. Em crema, em mata, em fa tocar la felicitat amb els dits. Ploro, ric, sóc feliç.

(my green angel)