La balança necessaria

Suposo que mai va malament fer balança. I no parlo d'aquella màquina digital que ens tortura després dels intensos dies de Nadal, recordant-nos que un dels nostres proposits per el nou any hauria de ser anar més sovint al gimnàs.

Sinó que parlo d'un altre tipus de balança, una que potser físicament no indica res, però que ho remou tot per dins. Una balança lleugera, tot i que si no la saps carregar bé pot arribar a ser molt i molt pesant. Una balança pròpia, cap igual que la teva. Una balança que no marca números, sino emocions. La balança més essencial per apendre a viure, a valorar.

Qui entra i qui es queda? Què faig i què no faig? Què faré algun dia i què no faré mai? Qui mereix el meu temps i qui el desmereix? De qui rebo el que em cal per ser feliç i de qui no rebo més falses promeses? Què puc esperar i que no haig d'esperar? Qui em fa creixer i qui m'encadena?

Crec que mai podrem fer la balança perfecte, perquè sempre hi ha algun moment en que la balança trontolla, i que las teves preferències es desvien per algun motiu que aparentment no aprecïes. Canvis en la balança que varien las teves accions, pensaments, emocions i entorn. Canvis que esperats o no, apareixen. I és aquí, on la temptació al error es fa més palpable, més viva, més temptadora.

No deixis que el temps canviï las teves preferències sense el teu consentiment, que si ho fa, sigui perquè tu ho has volgut. No donguis més temps del que mereix cada moment, ni massa amor a cada persona. Juga amb foc fins que puguis fugir a temps de les flames. No donguis massa del qui no reps res, possiblement li donaries una lliçó de vida, però no hi ha temps per perdre. Dòna a aquella persona més amor del que ella t'ofereix, i doncs, la vida està plena d'efectes "bomerang". Emplea temps en qui sacrifica el seu per a tu, però també guarda't un poc per a tu, i doncs, tu també tens molt que aprendre. Digues "t'estimo" als qui estimes, però també als qui ho necessiten. "Perd" el temps amb els altres, i doncs, és temps en el que tu també hi guanyes.

Somriu als qui et somriuen, i als qui no, també. Abraça els moments, i guarda't els instants. Busca els silencis quan els necessitis, i queda't amb aquells qui el millorin. Regala moments i guanyaras vivències. Busca pedres, i trobaràs tresors. Anhela somnis, i atrapa realitats. Dòna afecte i trobaràs amor. Dòna el millor de tu als qui ho mereixen, i t'envoltaràs de moments sense paraules. Busca l'equilibri que necessites a cada moment, i envoltat dels qui et complementin per lograr-lo.

Però primer, no facis res. Primer observa el món, observa't a tu. Què i qui tens al teu abast? Què i qui podràs tenir al teu abast? I ara, actua per tenir al abast allò que podries tenir a l'abast.

I com sempre, deixa de sobreviure i comença a viure.