No ho sé, busca-ho

Avui sec aquí, com cada dia que pretenc escriure alguna cosa amb no gaire èxit, davant un teclat indesxifrable. Tantes lletres per ordenar, tantes lletres disposades a donar lloc a paraules plenes d’alguna cosa que ni tant sols elles saben què és. Disposades a plasmar qualsevol idea que se'ls hi proposi. Disposades a donar-te un cop de mà per entendre de que va tota aquesta broma, de que tracta la ironia en la que vius.

Volen i poden dir tantes coses que no saben ni per on començar, no saben quin punt de partida agafar per no deixar-se res important, així que acaben fent com sempre una altre vegada, anar-se per les branques i acabar no dient res, quina novetat.

Amb un diccionari a las mans, per si de cas se’m ocorre escriure alguna cosa que pugui valdre una mica la pena. L’obro, no sé ben bé que hi busco. Probablement el que hi busco, sense ser conscient del tot, no ho trobaré aquí. Ni aquí, ni a la enciclopèdia més actualitzada fins aleshores, no ho trobaré ni a la web, i per no trobar-ho a google, és que el que busco és complicat. Més que complicat. Difícil, costós, requereix esforç, requereix voluntat, requereix una cerca amb amor, una cerca amb paciència, una cerca dolça.

Que què busco dius? No ho sé.

Cerco alguna cosa sorprenent, no sé que és, perquè no ho he tingut a les mans encara. No puc definir-ho perquè no sé com es defineix, no sé explicar-ho perquè primer necessito que algú m’ho expliqui a mi, perquè necessito viure-ho. No sé que busco, però sé que quan ho trobi sabré que era allò el que cercava amb rumb indefinit.

Al atzar, el vent ha deixat el diccionari obert per una pàgina, la lletra T. La primera paraula de la pàgina “tot”.

Busco el tot en el res, busco la fletxa que fa diana dins l’error, busco omplir-me de tot sense tenir res, busco aprendre en una mala lliçó, busco la comoditat en un llit de faquir, busco un sospir en un lloc sense oxigen, busco l’adrenalina en un bany relaxant, busco la tranquil·litat en una nit de dissabte al barri del Born, busco l’escalfor en el mar Àrtic, busco una abraçada en un magatzem de maniquí, busco el roig més potent en el blanc més infinit, busco una mirada mentre tots dormen, busco un somriure de bon matí d’aquell que s’aixeca a las 4 dia si i dia també, busco un raig de sol una tarda de tempesta i una gota de pluja un assolellat matí d’estiu, expectant la sorpresa cada dia.

Busca-ho tot sense esperar-te res, busca-ho tot sense saber que és, però no paris.